dimecres, 15 de juliol del 2015

De nou, els assessors

Ara fa justament dos anys vaig escriure aquest post sobre el paper dels assessors a les institucions públiques, que va resultar ser una de les entrades més llegides del meu blog. A l'escrit criticava la inflació d’aquests càrrecs a la Diputació de Girona. Afortunadament, la situació ha millorat molt, i ara llegeixo que l’organisme ha limitat el nombre d’eventuals exigint-los que treballin per a l’ens. Benvinguts siguin els nous propòsits, els quals no són aliens, tot sigui dit, a la limitació de la figura del personal eventual efectuada per la Ley 27/2013 de racionalització i sostenibilitat de l’administració local.

En relació a les mesures anunciades per l’organisme provincial gironí, només hi afegiria un matís: els mecanismes de vigilància que s’han explicat respecte als assessors posen l’accent en un control de tipus més formal (exigència de treball a la seu de l’organisme, obligatorietat de presència...) que no pas material. Més del segle XX que no del segle XXI. Oblidant que a les administracions públiques dels nostres dies interessa més el “què” que no pas el “com”. Encara pitjor: de vegades passa que el fet de donar  tanta importància al “com” ens serveix d’excusa per a despreocupar-nos del “què”. I en aquest sentit, el control al personal eventual, com a la resta de treballadors públics, hauria de basar-se principalment en una avaluació transparent i continuada del desenvolupament de les seves tasques.

dilluns, 27 d’abril del 2015

Història del jazz a les comarques gironines


Al Dominical del Diari de Girona d'aquest passat diumenge hi he publicat un treball sobre la història del jazz a casa nostra, amb l'inestimable ajut del periodista Alfons Petit. El reportatge coincideix amb la celebració, aquesta setmana, del dia internacional del jazz.

Aquí teniu un enllaç a l'article. Espero que us interessi!

dimarts, 17 de març del 2015

Descansa amb swing, Cifu. Adéu al millor periodista del jazz.

Ja fa temps que al reproductor portàtil de torn, ara telèfon mòbil, hi duc bàsicament música jazz. Hi incloc els podcasts dels meus espais jazzístics preferits, com ara els de Ràdio 4 o Icat. Però per sobre de tots, mai em perdo els programes de Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, a la ràdio pública espanyola:  “Jazz porque si” a RNE i A todo jazz de Ràdio 3. Curiosament el programa de dissabte passat d’”A todo jazz”, dedicat a Charlie Parker, el vaig escoltar a la manera tradicional, a través del receptor d’FM (ara penso que potser es tractava d'una reemissió). No sabia encara que aquell episodi dedicat a Bird, monstre del saxo i pare del bebop, seria el darrer en directe que escotaria de Cifu, mort avui víctima d’un infart cerebral.

Recordo vagament al Cifu del televisu “Jazz Entre Amigos”, mític programa dels anys vuitanta que tant contribuí a l’educació musical de l’Espanya de la transició, on moltes coses eren negres però on amb prou feines hi arribava la música negra. Més tard he acabat essent un “abonat” als seus programes radiofònics dels quals he après el gruix del que sé d’aquest gran corrent de la música contemporània que és el jazz. Amb Cifu m’he familiaritzat amb conceptes com el frasseig, les improvisacions, el walking, les exposicions i reexposicions, el modal, i tants altres termes que conformen l’estil que segurament millor defineix la música del segle XX. I amb Juan Claudio Cifuentes he recorregut sense moure’m de casa els millors clubs i sales de concerts d’arreu del món, amb enregistraments dels grans jazzman de la història. 

Amb les desaparicions de Jordi Tardà i de Cifu, la crítica musical es va quedant orfe. Esperem ara que les ràdios mantinguin indefinidament accessibles per a tothom els arxius dels seus programes, esdevinguts un referent difícilment superable de bona música i del millor periodisme musical.





Gràcies mestre Cifu per la feina feta, i que descansis amb molt de swing.

I tal com acabaves tots els teus programes: petons, abraçades, “carantoñas” i “achuchones múltiples”.
  

dimecres, 28 de gener del 2015

El ferrocarril gironí. Imatges i paraules.



El ferrocarril gironí. Imatges i paraules. GratuÏt per Ipad a l'iBooks Store. Espero que us agradi.


Aquestes pàgines pretenen oferir un tast de l’immens patrimoni individual i col·lectiu que representa el ferrocarril a Girona. Amb un tractament eminentment gràfic, s’hi repassa la història ferroviària gironina i les seves obres més destacades des del punt de vista arquitectònic i artístic, així com també les situacions de deixadesa i deteriorament que hi hem de lamentar. Incorporant un singular viatge per les estacions gironines més importants, el treball desemboca en un personal somnieg poètic ferroviari de l’autor.